Crítica de Casa Murada a Efe Eme

La revista Efe Eme ens dedica una crítica del disc en la seva darrera edició i em fa moltíssima il.lusió. Us deixo aquí  l'enllaç adjunt de la publicació.

http://www.efeeme.com/83134/el-disco-del-dia-joan-masdeu/

De tornada a casa...

Ja a casa recents arribats dels quatre dies pel Pallars. La veritat és que ha estat molt agradable. Menjar, beure, caminar i jeure!!! Vaja, una vida molt dura...

La primera foto, Esterri d'Àneu, presa des d'uns camps d'Escalarre. Feia gairebé tretze anys que no hi posava els peus. Als mateixos camps s'hi celebrava el Doctor Music festival en el que hi vam tocar amb Whiskyn's a l'edició del '98. Quants records i quina nostàlgia...

La segona foto mostra un poble integrat a la muntanya. Acollonant. Es tracta de Burg. Hi vam conèixer a una gent que han muntat una història fascinant deixant-ho tot per anar-hi a viure des del Montseny. Ara treballen per tirar endavant  la Caseta de la Coma de Burg. Un indret fascinant en el que s'hi organitzen tallers de dansa de companyies d'arreu d'Europa, tallers de cuina (tot el menjar és ecològic), i diverses activitats culturals com actuacions musicals i demés. Fins i tot  vam parlar d'una possible actuació meva per aquest estiu. Segur que trobarem la manera per a poder-ho fer. De ganes n'hi ha. Uns dies agradables que ens han sentat força bé!!!

Desconnexió de setmana santa

Aquests dies de setmana santa he fugit de la ciutat cap al Pirineu lleidatà per desconnectar de la rutina, connectar amb la natura, descansar, fer muntanya, fer el dropo i, sobretot, castigar el rellotge. I què bé que senta....

Fins i tot, segons com, i si la compenetració i sintonia amb l'entorn i amb un mateix acompanya i arriba a nivells de grau avançat, un pot arribar a emocionar-se del tot i, per estranyes raons metafísiques no escrites enlloc, aconseguir desenvolupar raríssimes ganes i anòmales necessitats de practicar algun tipus d'esport (curiosament hom s'acostuma a decantar per l'atletisme i la pràctica ha de ser incomprensiblement ben de matí per acabar d'arrodonir el calvari). La segregació d'endorfines acompanyada de la combustió en paral.lel d'una bona tanda de toxines, es coneix que puja al cap de tal manera que ens fa, de vegades, desvariejar provocant així en l'ésser humà un certa al.lucinosi que desemboca en la persona amb conductes d'autoengany estranyíssimes com ara la de prometre'ns continuar el mateix calendari esportiu i pautes de salut diàries a partir d'ara i durant tot l'any un cop tornem a casa. Això no deixa de provocar en l'indivídu altes cotes de frustració un cop s'aterra de nou a la vida real. Això sí, haurem gaudit d'uns dies de benestar, tranquilitat i boníssims embotits del Pallars, que l'ànima, almenys jo, l'he d'anar alimentant d'alguna cosa més que de pau interior. I sobretot amb aquests tutes! ....Om...

Avui, dia de Sant Jordi inauguro el bloc Casa Murada

Hola a tothom i benvinguts al meu nou bloc Casa Murada. Un racó on compartiré reflexions, cabòries, cròniques de concerts i, en definitiva, anades i vingudes amb tots/es els/les que ho volgueu. Em fa especial il.lusió inaugurar-lo avui, diada de Sant Jordi i des del Pinineu on he vingut a fer uns dies de relax. Per mi, i sóc conscient que per a molta altra gent, aquest és un dels dies més macos de l'any. I és que si ens hi posem, ho fem amb el glamour que cal i com déu mana, no? Je, je, je!!! Doncs això, benvinguts, passeu passeu, que de les tristors en farem fum que casa meva és casa vostra, si és que hi ha casa d'algú...
Per cert, a mi m'han regalat Vida, les memòries de l'oncle Keith (Richards, és clar). I a vosaltres?